Internet té un potencial democratitzador immens, ja que permet
accedir a qualsevol persona a grans quantitats d’informació sobre qualsevol
tema.
Aquesta cita trobada en la immensitat del ciberespai seria certa si no fos que oblida que moltes persones amb alguns tipus de discapacitat (sobretot persones amb discapacitats visuals) no poden accedir a aquesta informació. Parlant de webs, allò que, per a molts, és font de democratització de la informació, per uns altres és una font de discriminació. Malgrat alguns poden pensar que ens referim a poques persones, a Espanya el 12% de la població pateix algun tipus de discapacitat.
És un incompatibilitat
gens difícil de solucionar. Existeixen dissenys de webs totalment accessibles i
fer que les webs ho siguin no és molt complicat per webmasters que sàpiguen què
s’ha de fer.
Cada vegada hi ha més empreses (de moment, bàsicament grans empreses) que apliquen criteris d'accessibilitat al disseny de les seves webs i que renuncien a deixar l'evolució d'aquests webs en mans de personal poc qualificat, que amb uns coneixements mínims de Frontpage o dreamweaver, es dediquen a crear pàgines i més pàgines de codi inaccessible.
Ara bé, el gruix de la responsabilitat no hauria de recaure en la voluntat d'aquestes empreses, sinó sobre l'administració pública. La legislació deixa clar que l'administració és qui ha de liderar aquest procés de convenció cap a un Internet a l'abast de tothom.
La Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrónic, estableix que els ens públics hauran d'adoptar, abans del 31 de desembre de 2005, les mesures necessàries perquè les persones amb discapacitats puguin accedir a la informació disponible a les pàgines d'Internet.
Aquesta iniciativa també es recolza sobre les directrius de les iniciatives de E-Europe, d'acrod amb la Resolució del Consell de la Unió Europea de 25 de març de 2002 sobre el pla d'acció E-Europe 2002, "Accessibilitat dels espais públics i els seus continguts".Però si mirem el nostre voltant... ¿quina és la realitat? No em consta que el nostre país hi hagi dades de quantes webs d'administracions públiques són totalment accessibles, però m'atreviria a dir que no són més del 30 o 40% del total.
Afortunadament, no tot és negatiu: cada vegada hi ha més webs accessibles municipals, algunes institucions com la Diputació de Barcelona estan fent un gran treball en aquest sentit i les dades que coneixem d'altres països són encoratjadores. Per exemple, els Estats Units tenien un 15% de webs gubernamentas accessibles el setembre de 2000. Actualment, el percentatge és gairebé el 80% (la mesura es veu rebaixada en gran mesura pels estats amb menys recursos com Illinois, Dakota del Sud, Nevada, Minnesota, etc.).
S'han de salvar dos barreres: primer, el desconeixement de l'existència del problema, i segón, la falta de voluntat de resoldre-ho. el camí está marcat: aviat totes les webs de les administracions públiques hauran de ser accessibles perquè és una exigència justa i perquè la llei la recolza.És absurd seguir malgastant recursos en el disseny i redisseny de webs que aviat estarán fora de tota normativa legal, però, sobretot, és injust per un col·lectiu que té dificultats d'integració en molts àmbits i que podria deixar de tenir-les en aquest si tots fóssim més sensibles al respecte.