L’any 1951 una empresa americana fabricant d’equips electrònics militars d’alta tecnologia per a avions proposà a un dels seus enginyers la construcció del millor televisor del món. Aquest enginyer, anomenat Ralph Baer, suggerí afegir algun tipus de joc interactiu a l’aparell perquè l’aparell destaqués entre la resta de televisors ja existents. Malauradament, en aquell moment la seva idea va passar desapercebuda però catorze anys més tard el senyor Baer aconseguí el finançament per desenvolupar-la gràcies a Sander Associates, el contractista de Defensa per a qui treballava i conjuntament amb el seu equip aconsegueixen desenvolupar varis prototips de jocs interactius en pantalla de TV. Al mateix temps, independentment de les invencions de Baer, un estudiant del MIT anomenat Steve Russell desenvolupa Spacewar, considerat el primer joc d’ordinador interactiu.
America’s Army: Aquest videojoc, desenvolupat per experts en simulació i en escenaris virtuals del Departament de Defensa de l’exèrcit americà, pot descarregar-se gratuïtament per Internet, es distribueix per el propi exèrcit mitjançant CD-room i també conta amb el suport de pàgines oficials a Facebook i Youtube.
El director i ideòleg del projecte, el tinent coronel
Casey Wardynski, espera educar amb aquest joc a la joventut americana mostrant
una visió real i atractiva de l’exèrcit actual. Els desafiaments tàctics,
tècnics i físics amb els que el jugador es troba al joc són els mateixos que es
trobarà a la seva primera missió al món real. En iniciar el joc cada usuari
personalitza el seu soldat i, un cop finalitzat l’entrenament perceptiu, podrà
participar en una missió virtual en una partida multi jugador.
Under ash: Considerat el primer videojoc en format
tridimensional desenvolupat a Aràbia. El director del projecte, Adnan Salim,
defineix els objectius del joc com “un crit de justícia, i un triomf de la
veritat per sobre de la mentida, gràcies als quals molts joves àrabs podran
viure l’experiència dels palestins que viuen a Jerusalem”. En aquesta
aplicació l’usuari dirigeix un jove palestí que lluita contra l’exèrcit
israelià que té com a objectiu principal batre als colons israelians i rescatar
a civils i soldats palestins.
L’any 1968 es fundà la companyia de solucions
gràfiques de hardware i software d’alta qualitat per a simuladors militars Evans
& Sutherland. Des de l’any 1992 l’exèrcit nord americà conta amb els
seus serveis, concretament en: simuladors virtuals per entrenament, planejament
i concreció de les missions; simuladors per a pilots; i torres de control aeri.
Posteriorment, l’any 1999 es va formar l’Institute
for creative technologies a Los Angeles, Califòrnia, a partir d’una
iniciativa militar nord americana. Aquesta associació d’acadèmics, fabricants
de videojocs i creadors de Hollywood ha esdevingut en una companyia
puntera de disseny de sistemes avançats d’entrenament simulat i de realitat
virtual per als militars americans. El seu director, Richard Lindheim, ha
declarat que “els jocs són un magnífic camí per impartir informació” i
que “nosaltres no els diem jocs, sinó simuladors informàtics de recolzament
formatiu”. Els principals aspectes en que es centren les seves
investigacions són: Immersió: experiències de realitat; Bases de dades:
emmagatzematge, organització i distribució de continguts; Guions: relats
interactius; Personatges: substitució de participants humans amb participants
automatitzats; Configuració: composició i iniciació d’ambients; Direcció:
monitorització i control d’experiències.
Així doncs no podem obviar l’evident relació entre
l’evolució dels videojocs amb els avenços militars, una dada molt significativa
és que els principals països exportadors de videojocs amb caràcter
bèl·lic solen tenir importants forces militars.
Moltes vegades aquests videojocs que la gent veu com a
simples entreteniments amagen darrere seu interesos per tal de modificar
l’opinió de la població davant d’una guerra. És una eina amb la que facilment
la gent relaciona la guerra com una cosa de menor gravetat de la que ho és en
realitat, evitant critiques de grans sectors de la població contra l’exèrcit i
l’actuació dels govers amb la gran permisivitat en aquests temes. Estaria bé
que la gent és preguntes que s’amaga darrere dels jocs bèl·lics i se n’adoni
que no tot és entreteniment i diversió interactiva, sinó que també es mostren
missatges ocults, com una forma de publicitat subliminal de l’exèrcit en el
rere fons de tots aquests jocs.